Wilaya de la Aaiun, camps de refugiats del Sahara Occidental
L’aigua, que ja és un bé escàs i de primera necessitat, s’acaba convertint en un tresor pels habitants del Sàhara Occidental, una comunitat refugiada en constant lluita. La suma d’aquests dos factors accentua molt més la problemàtica.
20 litres d’aigua al dia és la quantitat que correspon a cada refugiat saharaui. Una quantitat ínfima en comparació amb el consum de les societats occidentals. La qualitat del líquid també és molt pobre, arribant-se a produir situacions en les que l’aigua acaba esdevenint font de malalties, com per exemple una epidèmia de còlera al 1993.
Quan es planteja quina petita contribució podem fer al poble saharaui davant la màxima autoritat de la wilaia de la Aaiun, Mohamed Lamin, la resposta és clara: AIGUA. Es tracta de la lluita del dia a dia davant un conflicte de 35 anys. El pragmatisme davant l’idealisme. Avui necessiten més dipòsits i millors infraestructures per assegurar el correcte subministrament d’aquest recurs. Per demà, fer difusió als nostres llocs d’origen del conflicte i reivindicacions del poble saharaui.
La lluita i resistència d’aquest poble per aconseguir l’autodeterminació i el reconeixement del seu estatus presenta molts punts de vista i es troba carregat de múltiples fronts on combatre. Cobrir les necessitats bàsiques com aigua, aliments i medicaments és un conflicte poc visible però, tanmateix, és el que els permet seguir amb el combat per assolir el seu màxim objectiu.
L’obtenció de l’aigua, ja de per si, és una tasca extremadament complicada en un desert. Quan un poble no disposa de recursos, pot acabar sent impossible.
L’aigua que consumeixen el saharauis prové en gran mesura de pous. Les dificultats d’extracció són múltiples: s’han de perforar fondàries de més de 100 metres per arribar al preuat líquid. L’emmagatzament també és complex: cubes que només són repostades cada vint 20 dies fan que aquesta aigua es vagi empobrint fins arribar a ser completament insalubre.
Amb aquesta situació d’escassetat tant precària viuen a diari milers de saharauis refugiats, fent-los esclaus de les ajudes humanitàries i de solidaritat de països com Espanya, Itàlia o Argelia.
Sense aigua no hi ha vida. Sense vida no hi ha llibertat.
La situacion delos campamentos de refugiados saharaui es una situcion con demasiadas dificultades pero ante todas esas dificultades con las que convive el pueblo saharaui diarimente el pueblo sigue abanzando en loque es el desarolla y una gran paret del desarollo de los campamentos fue gracias a las mujeres saharauis mientras los hombres luchaban y haora tambien la lucha pacifica que estan llebando a cabo la poblacion saharaui en los territorios ocupados del sahara occidental esto da el sicnificado de que la poblacion saharaui esta mas unida que nunca por su justo derecho a la autoderterminacion y siempre estara unida
ResponderEliminar