Aquí no es cobra a final de mes

Les retribucions al treball al Sahara Occidental no són equiparables, ni en la temporalitat ni en el volum, amb els països europeus. El principal factor que ha condicionat aquest fet ha estat l’escassetat de divises en l’economia saharaui.

La circulació de moneda entre el poble saharaui fou inexistent durant el període de guerra oberta contra el Marroc comprés entre l’any 1975 i 1991. És a partir d’aquest any i coincidint amb l’alto al foc quan es començà a produir l’entrada de divises. La primera font d’ingressos d’un percentatge considerable de la població es produí amb el pagament per part del Govern Espanyol de les pensions militars endarrerides durant el període belic. Amb aquesta considerable entrada de capital aparegué un incipient comerç destinat a satisfer les necessitats dels que havien combatut amb l’exèrcit espanyol. D’aquesta manera, es reprengueren les relacions comercials i el diner començà a circular de mà en mà.

Una altra entrada de diners a l’economia saharaui es produí a partir del 95 amb les vacances de pau. Fou aquest any quan que els infants saharauis comencaren a passar les vacances d’estiu amb famílies europees, especialment espanyoles. Aquestes famílies comencaren a enviar diners a les famílies saharauis de la canalla.

Finalment, una tercera entrada de capital s’ha produït a través de l’enviament de part del sou dels saharauis que treballen a Europa a les seves famílies.