Visites de confiança

La MINURSO duu a terme un programa d’intercanvi de famílies anomenat visites de confiança, des del 2004, dels territoris ocupats als camps de refugiats i dels camps de refugiats als territoris ocupats. Aquesta estància té una durada de cinc dies, que normalment es fa de divendres a dimecres.
Les famílies s’intercanvien a través d’un avió de les Nacions Unides, que surt des de Tindouf fins El Aaiun, Smara, Dahla, Vujdur i Ausered. Les famílies s’apunten als locals de la MINURSO que hi ha a cada wilaia. Per part de cada família poden volar un total de 15 membres.
La selecció de famílies consta d’una sèrie de requisits. La gent gran són els que més preferència tenen per volar, ja que sinó cap la possibilitat que morin sense veure els seus familiars dels territoris ocupats i viceversa. Després d’aquesta primera selecció es pot apuntar tothom qui tingui pares, fills o germans als territoris ocupats. Hi ha famílies que porten 35 anys sense veure’s.
L’arribada als territoris ocupats es fa en un aeroport civil, on passen un estricte control per part de la policia marroquina, ja que se’ls registra tot l’equipatge. Tot el que els marroquins puguin considerar un element de realçar el patriotisme, com per exemple música saharaui, banderes, etc. és requisat per part de la policia.
Aquesta visita tan sols es pot fer una vegada a la vida, ja que el nombre de sol•licitants és molt elevat. Els familiars visitants són objecte d’un fort control per part de la policia i dels serveis secrets existents en aquella zona.
Per altra banda el moviment de les famílies es molt complicat, ja que necessiten un permís especial per desplaçar-se d’una població a una altre. Aquest permís no treu que els controls policials siguin continus.
Els sentiments que desperten aquestes visites és d’impotència, ràbia i tristesa ja que allà, a diferencia dels camps de refugiats on la vida és molt dura, hi ha un element que ho empitjora: la violència a la que han de fer front els saharauis davant la policia marroquí. És a dir, allà perilla la integritat física i la llibertat.